El llac Atitlan es un llac magic, quan vaig arribar-hi fa 10 mesos, em vaig enamorar del llac, del lloc, del clima i de la gent, ( que comprenen tres etnies, Kakchikel, Tsut'ujil i Quiche ), i com molta gent d'arreu del mon que ha arribat fins aqui, aqui segueixo.
- Es un indret precios, un llac enorme en extencio: 125,7km2, i en profunditat i misteri. Esta rodejat de tres imponents volcans; El San Pedro o Nimajuyu: 3.020 per sobre del nivell del mar, L'atitlan, de 3.537mpsnm i el Toliman de 3.158mpsnm, que son els volcans que netejava el petit princep en un dels planetes imaginaris de Antoine de Saint- Exupery, que es va inspirar en aquests paratges al escriure l'entrenyable llibre. El conegut dibuix de " la serp que s'ha menjat un elefant" es un turo, que aqui anomenen " cerro de oro", i que te la forma del dibuix.
-El llac Atitlan s'eleva a uns 1700 mmpsnm, i es diu que es l'antic crater, d'un molt antic volca, d'aqui la seva espectacular profunditat. Paratge de verds interminables en tons i formes, que jugant amb el blau del cel i el llac i els somriures i senzilles de la gent, el fan frondos d'una vida tranquila, com d'oasi enmig de l'inseguretat en algunes zones de Guatemala.
-El turisme esta molt cuidat, no manquen sales d'internet, ni restaurants ni homes armats a la porta de cada banc, aixo, als pobles mes grans, Santiago de Atitlan, Panajachel y San Pedro, on els seus carrers mes centrics son un espectacle de color; els famosos autobusos de Guate, delirants de color, les tendes d'artesania local, amb els seus espectaculars teixits i robes que, tot i que els indigenes no s'escapin massa de la seva roba tipica, ( sobretot les dones ), l'oferta es amplia i sobretot, colorida. La mateixa roba local esta plena de color; en els homes pantalons llargs o semi.llargs, amb brodats de ocells, flors o plantes i algun animal, i camisa igualment guarnida. Les dones porten una falda llarga i forca rigida, el " corte", on a vegades s'hi pot trobar el negre, i el famos " hui-pil", una camisa tambe brodada amb flors, i on cada poble es reconeix pel seu color distintiu. A un mal observador o a un observador superficial, li podria semblar que vesteixen tots igual.
Aqui al llac s pot veure perfectament el rapid cambi que ha sofert Guatemala en els ultims anys. La gent gran es gent...antiga, com d'un altre temps, sabis de la natura i els antics oficis. Els mes joves estan entre dos mons, l' original i, un altre amb una millorable educacio i, on la tv, de molt baixa cualitat, els i parla d'una vida molt diferent de la que escolten dels seus avis o viuen a casa seva. Sembla que la humilitat que es respira, deixa pas a una vivesa obligada per els nous temps, una vivesa de contrast, a vegades maca, a vegades no tan maca, a vegades esperancadora, a vegades trista, a vegades legal,....
Un llac magic un lloc precios, un lloc fort per l'esperit, un lloc on les montanyes son febles......
Els dies(??? t'ho dic aviat) restes del huraca Stan va ofegar Chiapas ( sud de mexic ), Guatemala i el nord del Salvador. El punt mes tragic va ser Tapachula, a Chiapas que va quedar sumergit, van perdre la vida ( ???) persones. A arreu s'ha viscut un desastre a causa de les inundacions, molts cultius destruits, moltes cases, carreteres, ponts..gent.
A Guatemala el punt mes tragic ha sigut Santiago de Atitlan, on van perdre la vida persones a causa dels derrocs. Els derrocs succeeixen cuan la terra absorbeix tanta aigua, que del pes, es trencaformants esllevisades de aigua, gang i pedres, que s'enporta tot el que es troba per davant. Aqui al llac les montanyes son molt joves i, el sol esta format per cendres volcaniques i pedres, formant un gran risc d'esllevisada per la seva textura.
.L'altre problema i perill son els desvordaments dels rius, que han multiplicat el seu caval i que, en molts casos han cambiat el seu curs, passant ara pero on avanc hi havia cases.
A gairebe tot el llac s'han viscut i s'estan vivint moments dificils, despres de la impotencia davant dels derrocs, queden barris sota el fang ( que amb els dies es va podrint i va fent olor, deixant pas a posibles infeccions o mallalties ), tot queda ple de pedres, desde petites fins a enormes, carreteres tallades que fan impossible fer arribar l'ajuda o comerc per terra, mentre no s'arregla, l'ajuda esta arribant en helicopter. ( cuan escric aixo fa ja 15 dies que va succeir tot, i en fa 4 que ja s'ha pogut obrir una via per anar a Guatemala capital, que es d'on arriben els aliments. )
Despres dels tragics dies ha quedat l'aigua contaminada a molts llocs que, junt amb els mosquits, deixen pas al perill mes gran de tots, ara; les malalties, Hepatitis, Colera, Dengue, infeccions d'estomac, etc...
I amb aquest escenari es posa a treballar el poble de Guatemala, la gent del llac, que en les seves vores compren 11 municipis: Panajachel, Tzolola, Santa Cruz, San Marcos, San Pablo, San Juan, San Pedro, Santiago de Atitlan, San Lucas Toliman, San Antonio i Santa Catarina que esta al costat de Panajachel.
La gent de cada poble s'ha posat a treballa per a el, el seu poble. En el cas de pobles petits o de les montanyes, el treball es a cambi de no res mes que per recuperar la casa i la terra. En casos millors ha arribat i distribuit molt menjar. Basicament la feina que hi ha es treure fang i pedres ( dirrecionar?) rius, arreglar els conreus i carreteres, i pern molts, aviat vindra la feina de trbar feina. La gent tem per si tornara el turisme, important en la economia del llac, la gent no es respon si tot tornara a ser com avanc.
A nosaltres, a mi i a la " meva" xicota, la Carla, ens va tocar viure els dies fatidics al poble de San Marcos la Laguna, un poble de 2500 h. de l'etnia Kakchikel i, on per "sort" nomes una persona va perdre la vida. 62 cases destruides completament i un terc del poble ha quedat sota el fang i les pedres. El soroll dels derrocs era com el dels avions.
A l'escola va entrari el riu i s'haura de reconstruir, el camp de futbol gran com el de futbol sala tambe van fer de riu per uns dies i son plens de fang i pedres. La biblioteca ( que va montar una ong catalana ) a quedat semi destruida i ha perdut tots els llibres.
El poble esta situat en una vall, i el barri que esta a la part baixa, es va convertir TOT en un riu improvisat, la gent que vivia en aquest barri va haber de fugir la matinada del dimarts cap a les cases de familiars o amics dels barris mes alts, o als refugis improvisats com l'esglesia evangelica. Aquella nit, moltes familis van salvar la vida gracies a un home, Chepe ( Josep en Kakchikel) que va estar tota la nit avisant i treient a la gent de les seves cases.
La gent no va poder tornar a les seves cases fins 3 o 4 dies mes tard, encara que nomes fos per veureles perque no s'hi podia dormir. En les primeres nits de perill i desconcert els lladres sembla que buscaven la seva oportunitat, per aixo molts homes es van quedar a les seves cases, sota risc de derrocs o mes aigua, a les seves cases per protegir el que i tenien.
Despres de ploure 72 hores seguides, poc a poc, als matins seguents deixava de ploure una mica, deixan a la gent sortir per intentar reconeixer el poble. I aixi, mica en mica ja nomes plovia per la tarda ( com es normal en epoca de plujes), i el riu va tornant al seu caval normal, tot i que amb un trac diferent, trac que ara estan estudiant experts per decidir per on faran anar el riu, evitant que torni a succeir, el que ha succeit.
En el cas de San Marcos, gairebe tota la ajuda que ha arribat, ho ha fet gracies a ajudes privades, i despres de distribuirse els primers dies per tothom, sobretot les familis que havien perdut la casa. S'ha comencat a cambiar una bona bossa amb queviures, per unes 4 o 5 hores de treball public per reconstruir el poble, tots junts i organitzats. Situacio que ha donat peu a la unio de la gent i la mes que menys rapida construccio del poble. Tot i que encara queda molt per fer. El cas de San Marcos ha servit d'exemple peruq altres municipis fessin el mateix.
I amb molta feina per endevant, amb una nova fisonomia del llac i amb els preus forca mes cars, per el moment,a la gent d'aqui tan sols els i queda no esperar cap altre huraca, i apendre a treballar junts i organitzats, com mai fins ara ho habien fet, obligants en molts casos a oblidar les futeses entre veins. Aqui la gent no deixa de repetir i repetirse, " gracies a deu perque som vius", una situacio aixi revaloritza l'anima de la gent, en moments aixi s'apren molt de si mateix i dels altres. I es donen moments intensos i emocionants cuan el poble treballa junt i, per ell. Sino vene mes "Stans", el llac Atitlan continuara sent el llac magic que mai ha deixat de ser, un lloc d'aquells increibles de la narura que val la alegria de visitar, veure i si es te el temps, viure.
El que hem queda dins, es una experiencia espero que unica, i segur forta, molts pensaments a Pakistan i un nou i millorat respecta a la vida que m'ha ensebyat aixo, a respectarla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada