20/10/05. AIGUA, PEDRES I FANG

El llac Atitlan es un llac magic, quan vaig arribar-hi fa 10 mesos, em vaig enamorar del llac, del lloc, del clima i de la gent, ( que comprenen tres etnies, Kakchikel, Tsut'ujil i Quiche ), i com molta gent d'arreu del mon que ha arribat fins aqui, aqui segueixo.
- Es un indret precios, un llac enorme en extencio: 125,7km2, i en profunditat i misteri. Esta rodejat de tres imponents volcans; El San Pedro o Nimajuyu: 3.020 per sobre del nivell del mar, L'atitlan, de 3.537mpsnm i el Toliman de 3.158mpsnm, que son els volcans que netejava el petit princep en un dels planetes imaginaris de Antoine de Saint- Exupery, que es va inspirar en aquests paratges al escriure l'entrenyable llibre. El conegut dibuix de " la serp que s'ha menjat un elefant" es un turo, que aqui anomenen " cerro de oro", i que te la forma del dibuix.
-El llac Atitlan s'eleva a uns 1700 mmpsnm, i es diu que es l'antic crater, d'un molt antic volca, d'aqui la seva espectacular profunditat. Paratge de verds interminables en tons i formes, que jugant amb el blau del cel i el llac i els somriures i senzilles de la gent, el fan frondos d'una vida tranquila, com d'oasi enmig de l'inseguretat en algunes zones de Guatemala.
-El turisme esta molt cuidat, no manquen sales d'internet, ni restaurants ni homes armats a la porta de cada banc, aixo, als pobles mes grans, Santiago de Atitlan, Panajachel y San Pedro, on els seus carrers mes centrics son un espectacle de color; els famosos autobusos de Guate, delirants de color, les tendes d'artesania local, amb els seus espectaculars teixits i robes que, tot i que els indigenes no s'escapin massa de la seva roba tipica, ( sobretot les dones ), l'oferta es amplia i sobretot, colorida. La mateixa roba local esta plena de color; en els homes pantalons llargs o semi.llargs, amb brodats de ocells, flors o plantes i algun animal, i camisa igualment guarnida. Les dones porten una falda llarga i forca rigida, el " corte", on a vegades s'hi pot trobar el negre, i el famos " hui-pil", una camisa tambe brodada amb flors, i on cada poble es reconeix pel seu color distintiu. A un mal observador o a un observador superficial, li podria semblar que vesteixen tots igual.
Aqui al llac s pot veure perfectament el rapid cambi que ha sofert Guatemala en els ultims anys. La gent gran es gent...antiga, com d'un altre temps, sabis de la natura i els antics oficis. Els mes joves estan entre dos mons, l' original i, un altre amb una millorable educacio i, on la tv, de molt baixa cualitat, els i parla d'una vida molt diferent de la que escolten dels seus avis o viuen a casa seva. Sembla que la humilitat que es respira, deixa pas a una vivesa obligada per els nous temps, una vivesa de contrast, a vegades maca, a vegades no tan maca, a vegades esperancadora, a vegades trista, a vegades legal,....

Un llac magic un lloc precios, un lloc fort per l'esperit, un lloc on les montanyes son febles......

Els dies(??? t'ho dic aviat) restes del huraca Stan va ofegar Chiapas ( sud de mexic ), Guatemala i el nord del Salvador. El punt mes tragic va ser Tapachula, a Chiapas que va quedar sumergit, van perdre la vida ( ???) persones. A arreu s'ha viscut un desastre a causa de les inundacions, molts cultius destruits, moltes cases, carreteres, ponts..gent.

A Guatemala el punt mes tragic ha sigut Santiago de Atitlan, on van perdre la vida persones a causa dels derrocs. Els derrocs succeeixen cuan la terra absorbeix tanta aigua, que del pes, es trencaformants esllevisades de aigua, gang i pedres, que s'enporta tot el que es troba per davant. Aqui al llac les montanyes son molt joves i, el sol esta format per cendres volcaniques i pedres, formant un gran risc d'esllevisada per la seva textura.
.L'altre problema i perill son els desvordaments dels rius, que han multiplicat el seu caval i que, en molts casos han cambiat el seu curs, passant ara pero on avanc hi havia cases.

A gairebe tot el llac s'han viscut i s'estan vivint moments dificils, despres de la impotencia davant dels derrocs, queden barris sota el fang ( que amb els dies es va podrint i va fent olor, deixant pas a posibles infeccions o mallalties ), tot queda ple de pedres, desde petites fins a enormes, carreteres tallades que fan impossible fer arribar l'ajuda o comerc per terra, mentre no s'arregla, l'ajuda esta arribant en helicopter. ( cuan escric aixo fa ja 15 dies que va succeir tot, i en fa 4 que ja s'ha pogut obrir una via per anar a Guatemala capital, que es d'on arriben els aliments. )
Despres dels tragics dies ha quedat l'aigua contaminada a molts llocs que, junt amb els mosquits, deixen pas al perill mes gran de tots, ara; les malalties, Hepatitis, Colera, Dengue, infeccions d'estomac, etc...

I amb aquest escenari es posa a treballar el poble de Guatemala, la gent del llac, que en les seves vores compren 11 municipis: Panajachel, Tzolola, Santa Cruz, San Marcos, San Pablo, San Juan, San Pedro, Santiago de Atitlan, San Lucas Toliman, San Antonio i Santa Catarina que esta al costat de Panajachel.
La gent de cada poble s'ha posat a treballa per a el, el seu poble. En el cas de pobles petits o de les montanyes, el treball es a cambi de no res mes que per recuperar la casa i la terra. En casos millors ha arribat i distribuit molt menjar. Basicament la feina que hi ha es treure fang i pedres ( dirrecionar?) rius, arreglar els conreus i carreteres, i pern molts, aviat vindra la feina de trbar feina. La gent tem per si tornara el turisme, important en la economia del llac, la gent no es respon si tot tornara a ser com avanc.

A nosaltres, a mi i a la " meva" xicota, la Carla, ens va tocar viure els dies fatidics al poble de San Marcos la Laguna, un poble de 2500 h. de l'etnia Kakchikel i, on per "sort" nomes una persona va perdre la vida. 62 cases destruides completament i un terc del poble ha quedat sota el fang i les pedres. El soroll dels derrocs era com el dels avions.
A l'escola va entrari el riu i s'haura de reconstruir, el camp de futbol gran com el de futbol sala tambe van fer de riu per uns dies i son plens de fang i pedres. La biblioteca ( que va montar una ong catalana ) a quedat semi destruida i ha perdut tots els llibres.
El poble esta situat en una vall, i el barri que esta a la part baixa, es va convertir TOT en un riu improvisat, la gent que vivia en aquest barri va haber de fugir la matinada del dimarts cap a les cases de familiars o amics dels barris mes alts, o als refugis improvisats com l'esglesia evangelica. Aquella nit, moltes familis van salvar la vida gracies a un home, Chepe ( Josep en Kakchikel) que va estar tota la nit avisant i treient a la gent de les seves cases.
La gent no va poder tornar a les seves cases fins 3 o 4 dies mes tard, encara que nomes fos per veureles perque no s'hi podia dormir. En les primeres nits de perill i desconcert els lladres sembla que buscaven la seva oportunitat, per aixo molts homes es van quedar a les seves cases, sota risc de derrocs o mes aigua, a les seves cases per protegir el que i tenien.

Despres de ploure 72 hores seguides, poc a poc, als matins seguents deixava de ploure una mica, deixan a la gent sortir per intentar reconeixer el poble. I aixi, mica en mica ja nomes plovia per la tarda ( com es normal en epoca de plujes), i el riu va tornant al seu caval normal, tot i que amb un trac diferent, trac que ara estan estudiant experts per decidir per on faran anar el riu, evitant que torni a succeir, el que ha succeit.
En el cas de San Marcos, gairebe tota la ajuda que ha arribat, ho ha fet gracies a ajudes privades, i despres de distribuirse els primers dies per tothom, sobretot les familis que havien perdut la casa. S'ha comencat a cambiar una bona bossa amb queviures, per unes 4 o 5 hores de treball public per reconstruir el poble, tots junts i organitzats. Situacio que ha donat peu a la unio de la gent i la mes que menys rapida construccio del poble. Tot i que encara queda molt per fer. El cas de San Marcos ha servit d'exemple peruq altres municipis fessin el mateix.

I amb molta feina per endevant, amb una nova fisonomia del llac i amb els preus forca mes cars, per el moment,a la gent d'aqui tan sols els i queda no esperar cap altre huraca, i apendre a treballar junts i organitzats, com mai fins ara ho habien fet, obligants en molts casos a oblidar les futeses entre veins. Aqui la gent no deixa de repetir i repetirse, " gracies a deu perque som vius", una situacio aixi revaloritza l'anima de la gent, en moments aixi s'apren molt de si mateix i dels altres. I es donen moments intensos i emocionants cuan el poble treballa junt i, per ell. Sino vene mes "Stans", el llac Atitlan continuara sent el llac magic que mai ha deixat de ser, un lloc d'aquells increibles de la narura que val la alegria de visitar, veure i si es te el temps, viure.

El que hem queda dins, es una experiencia espero que unica, i segur forta, molts pensaments a Pakistan i un nou i millorat respecta a la vida que m'ha ensebyat aixo, a respectarla.

9/10/05. AGUA, PIEDRAS Y LODO

por donde empezar......
por decir que tengo que ser breve porque no hay electricidad ( desde hace casi una semana ), y ahora hay un poco de gasolina en el generador y tiempo para aprovecharla...
Esto es un desastre de la ostia, en nuestro pueblo " solo" un muerto, pero la magnitud de la tragedia ha sido muy grande, 62 casas destruidas totalmente, y vete a saber cuantas parcialmente, no hay ropa seca ( sobretodo para los niños ), porque no para de llover, recien ahora , hoy, empiezan a llegar los alimentos, ( que a la mayoria no nos han faltado nunca ), los derrumbes han destruido el pueblo, lodo, rocas y agua.....es lo que ha quedado del centro de st. marcos. El pueblo esta en un valle, y el rio se desbordo creciendo enormemente y tragandose la parte central de st.marcos, nosotros, ( yo y carla ) nos cambiamos de casa justo el dia antes del desastre porque no teniamos mas dinero para pagar el alquiler, ( a pesar de que la casa, aunque lllena de lodo, aguanto la tormenta........) y hoy, nos mudamos de nuevo de casa porque no las tenemos todas de que sea segura, se han organizado albergues y en los hostales ( o sea, casas de amigos ), se refugia la gente que vive en el valle central, aun con temor de nuevos derrumbes.

Estamos bien, ahora por supuesto no tenemos trabajo, ni un duro, pero nuestro proyecto es de quedarnos aqui a reconstruir el pueblo, al menos durante un tiempo..... no me veo saliendo de aqui ahora que esta todo como esta, encomiendo mis manos a la tierra que me ha dado de comer y a sus gentes que tan bien me han acojido. Amigos del equipo de futbol, el hombre al que le comprava el pollo, conocidos del pueblo..... lo han perdido t-o-d-o-............y el pueblo esta inaudito......ya hos mandare algunas fotos que pudimos hacer con la camara de carla. Siento que es el momento de agradecer lo bien que me he sentido todo este tiempo....y de nuevo, la voz de mi interior que me reclamava "ayudar" a quien lo necesita.....ahora mas que nunca, tiene una oportunidad de ser callada.
Imagino que no hace falta decir que nunca habia vivido algo asi. y es realmente escalofriante....lo malo...pero tambien lo bueno, de ver a la gente trabajar olvidando ( casi siempre) todo lo que todos los dias deberiamos olvidar, trabajar juntos.
Solo espero que esto realmente termine, porque no deja de llover y de haber algun que otro derrumbe, y que lo unico que quede sea trabajar para reconstruir el pueblo en lo que ya, esta destruido . Ahora el rio ha crecido y cruza por la mitad del pueblo, asi que creo que el pueblo debera cambiar un poco su fisonomia para resistir las futuras tormentas.
No se si os acordais, pero en un escrito de estos que os mando os contava la leyenda de que cada 50 años se destruye este pueblo, y que tocava ahorita......pues aqui esta....
Ya se han echo comisiones para trabajar, desviar el rio un poco mas....( ya lo desviamos un poco ) arreglar las tuberias para que vuelva a haber agua ( que tampoco hay en la mayoria de barrios ), sacar rocas, sacar lodo, sacar rocas, sacar lodo...sacar lodo.... y mas lodo.
Imagino que habran hablado algo la prensa internacional, aqui delante en Santiago de Atitlan, ( el primer pueblo que conoci del lago...) ya llevan mas de 200 muertos y mas de 500 desaparecidos...aunque es posible que sepan mejor los numeros de muertos los que sigais las noticias, aqui al no haber luz no nos enteramos de casi nada. Todos los pueblos del lago se han destruido parcialmente. El lago ha subido de nivel mas de un metro en apenas 3 dias...y este lago es grande de cojones...
Parece que la situacion se esta normalizando, hay comida, parece que el rio no va a volver a desbordarse, que la luz regresara en una semana.....o menos, o mas......y tambien se regularizara el agua.
No se que decir, y a la vez se me hace imposible ser breve.
Esto es muy fuerte..... y pensando en como debe estar Tapachula, Escuintla, Chiapas en general......la tormenta ha afectado al sur de mejico a todo Guatemala y el norte del Salvador. Pero dicen de nuevas tormentas en hondura y colombia....no se muy bien, aqui los rumores son increiblemente variables.
Me siento como nunca me habia sentido, una mezcla de respeto e impotencia hacia la tierra....el agua...las piedras. El sonido de los derrumbes, el chocar de las enormes rosas, que parecen aviones, es lo mas espeluznante que he oido nunca. Se me saltan las lagrimas cada vez que creo oirlo.
Cuando estas " cosas " suceden en los lugares mas pobres, es terrible. Todo aqui es ahora sentimiento.
No se cuando podre escribir de nuevo, asi que nadie sufra. Los dos sentimos que debemos quedarnos a trabajar, y asi lo haremos. Han evacuado a todos los turistas que andavan de paso, y a todos los que viven aqui y asi lo deseavan..( y que regresaran cuando tengan el pueblo arreglado...). La embajada española me ha llamado y no he conseguido hablar con ellos.
Pero repito ESTAMOS bien y, asi seguiremos.
Para derrocarme se necesitan muchos derrumbes,
pero.....si algo me ha enseñado la vida, es aprender a respetarla.

Un abrazo, fuerte, libre y mojado.